Primers resultats del projecte ‘El poblament altmedieval del territori de Tarragona: Campanyes de prospecció arqueològica a l’Alt Camp, Baix Camp i Conca de Barberà (2012-2013)’

Un castellum tardorepublicà en terres tarragonines, el cas de Puigpelat (Puigpelat, Alt Camp)

Restauració dels elements defensius de la muralla de Cambrils

Història de la Garriga. Dels primers assentaments humans al segle XXI

Noves dades sobre l’evolució del sector occidental i fluvial del port de Tàrraco. Darreres excavacions a la UA 15 i a l’Avinguda de Vidal i Barraquer (antiga Sofrera Pallarès)

Recerca sobre la antropització dels paisatges culturals del massís del Montseny: Les intervencions arqueològiques al Pla de la Calma i el Matagalls

Marcas sobre ánforas republicanas en la ciudad de Tarraco

La presència humana als sectors supraforestals del massís del Montseny al llarg de la història: Resultats d’una recerca arqueològica al pla de la Calma i el Matagalls

Las ánforas de los niveles republicanos de Tarragona: un indicador de las dinámicas comerciales y de consumo de la ciudad de Tarraco en los siglos II y I a.C.

Castella de época altoimperial en las fronteras del Rin y del Danubio

Tha arrival of Hispanic Amphorae to the Lippe Valley

“Hi ha un ús funerari del nen per crear estatus a la Grècia antiga i a Roma”

La rebel?lia d?un creador: Prometeu, entre déus i homes

Britain. Approaching Controversy on the Western Fringes of the Roman Empire

Choral patterns in Empedocles’ work: palinodic structures and cosmic choreographies

El final del Imperio romano de Occidente en Tarraco. La inscripción de los emperadores León I y Anthemio

Choral Practice and the Articulation of Public Space in Early Archaic Greece

La dansa a l’origen de la polis: textos i imatges

Danses imaginades, danses relatades. Paradigmes iconogràfics del ball des de l’Antiguitat clàssica fins a l’edat mitjana / Dancing Images and Tales. Iconography of dance from Classical to Middle Age

Revisitant la tragèdia: Cadmus et Hermione de Lully-Quinault i l’aparició de la “tragédie lyrique”