“Fotografia panoràmica i les seves aplicacions al món de l’arqueologia” és el títol de la xerrada informativa que farà Domènec Ribes el proper dijous 22 de maig a les 13 hores a la Sala d’actes de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. La fotografia panoràmica és una tecnologia que permet emular en l’ordinador la totalitat del camp visible des d’un punt determinat; crea una sensació de realitat virtual a partir de fotografies, però amb un procés de generació ràpid i sense grans exigències tècniques. És un mitjà ideal per il•lustrar grans panoràmiques, posar de relleu les excel•lències d’un indret determinat dins el territori, ajudar a entendre l’espai de l’arquitectura i és també una immillorable eina divulgativa i docent. Tot i la seva relativa facilitat de creació i la contundència dels resultats, la fotografia panoràmica segueix sent una tècnica poc utilitzada en arqueologia. La Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC, d’acord amb la filosofia de promoure l’ús de noves (i velles) tecnologies i de formes innovadores de treballar dins el món de la documentació gràfica, organitza aquesta xerrada informativa per il•lustrar la potencialitat que té aquesta eina, que és ràpida, còmoda i fàcil d’utilitzar. Foto: Pretori romà de Tarragona.

La Unitat de Documentació Gràfica i diversos arqueòlegs de l’ICAC han format part de l'equip de treball de les excavacions arqueològiques a Althiburos (El Kef, Tunísia). Topografiant la vall d'Althiburos. Imatge del paisatge d'Althiburos. Per tercer any consecutiu la Unitat de Documentació Gràfica (UDG) i diversos arqueòlegs de l’ICAC ( Carme Belarte, codirectora, i Pau Olmos i Núria Morell han participat durant els mesos de juny i juliol del 2008 en els treballs arqueològics que es duen a terme a l’àrea de l’antiga Althiburos (El Kef, Tunísia). Aquesta recerca consisteix a excavar part de la ciutat antiga i a estudiar el territori que l’envolta, amb l’objectiu de conèixer la societat númida i la seva evolució, prèvia a l’arribada dels romans. Equip de la Unitat de Documentació Gràfica de l'ICAC, aquest estiu a Althiburos. L’equip de la UDG s’ha encarregat de generar la planimetria detallada de tota l’àrea, d’uns 12 km², a una escala que permeti els treballs posteriors de prospecció sistemàtica i l’estudi del territori. D’aquesta zona només es disposava d’una planimetria a gran escala (1/50.000), del tot insuficient per a les necessitats de la recerca, i és per això que els responsables del projecte van demanar la participació de la UDG, que també ha donat suport topogràfic i planimètric als diferents treballs puntuals. Vista tridimensional d'Althiburos. Al llarg d’aquests tres anys s’ha generat la planimetria de tota l’àrea a escala 1/2.000, en què es detalla tant el relleu i els elements topogràfics com les nombroses restes arqueològiques documentades. Aquesta planimetria s’ha fet de manera que es poden crear imatges tridimensionals de l’àrea treballada i es pot gestionar la informació amb sistemes GIS. Topografiant amb GPS (esquerra) i documentant restes romanes. Durant l’elaboració de la topografia s’han anat detectant i descobrint nombroses restes arqueològiques, de les quals s’han fet les plantes. En total, s’han documentat i posicionat més de 220 dòlmens i estructures funeràries tumulars, més de 50 àrees o jaciments d’època clàssica, 5 possibles assentaments númides, 15 pedreres romanes, 6 àrees sepulcrals, 3 mil•liaris in situ, restes de diversos eixos viaris, i un gran mur de delimitació del territori de més de 8 quilòmetres de llarg. Elaboració de la fotogrametria i documentació d'un dolmen. Igualment, la UDG també ha donat suport topogràfic als diferents sectors d’excavacions i al replantejament sobre el terreny de les quadrícules per la prospecció sistemàtica. Una altra de les tasques que s’han realitzat ha estat la planimetria de les restes actualment visibles de la ciutat, així com el dibuix planimètric i analític del complex capitolí d’Althiburos (a escala 1/20), el temple, la plaça adjacent i el tèmenos que els engloba. Aquest és un edifici singular del jaciment i amb una problemàtica ben peculiar, i a partir dels alçats planimètrics s’han establert les bases per comprendre’l correctament. Fent la fotogrametria del capitoli d'Althiburos i topografiant un edifici d'època romana. En aquesta tercera campanya l’equip de la UDG ha treballat conjuntament amb Kaïs Trabelsi, topògraf de l’Institut Nacional de Patrimoni Tunisià, i amb Susanna Riva, arqueòloga dibuixant, col•laboradora de la Superintendenza Archeologica de Roma, de manera que s’ha configurat un equip multidisciplinar i plurinacional. En el jaciment d’Althiburos també hi treballen diversos equips de les universitats italianes de Macerata i Bari i del C.N.R. italià, i també diversos grups de recerca de l’Institut Nacional de Patrimoni tunisià, que s’han servit de la documentació generada per la UDG com a base de treball per a les seves investigacions. Planimetria d'un enterrament romà i topografia d'una pedrera. El projecte d’excavacions i prospeccions arqueològiques d'Althiburos va començar el 2006 i les han dut a terme la Universitat de Barcelona i l'Institut Nacional de Patrimoni tunisià, conjuntament amb Consell Insular d’Eivissa i la participacio de diferents membres de l’ICAC. Ha estat finançat, majoritàriament, per la Generalitat de Catalunya (dins el programa Excava de l’AGAUR). Els directors d’aquest projecte catalano-tunisià són Nabil Kallala (equip tunisià) i Joan Sanmartí Grego i Joan Ramon Torres (equip català).

Dins dels actes de la X Tàrraco Viva, durant els dies 22, 23 i 24 de maig tindrà lloc el Cicle de cinema arqueològic, en què es podran veure alguns dels documentals presentats en les darreres edicions del Festival Internacional de Cine Arqueológico de Bidasoa. El cicle consta de catorze projeccions, que es faran a l'ICAC i al Museu d'Història de Tarragona. L'acte d'inauguració tindrà lloc el dijous 22 de maig a les 17 hores a la sala d'actes de l'ICAC. Vegeu programa en el document adjunt. Programa Cicle Cinema Arqueològic

Josep Guitart, primer director de l'ICAC, llegirà el discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 17 de setembre.

Fins al 19 de setembre es pot optar a les beques per a la formació avançada en arqueologia clàssica, i fins al 30 de setembre està obert el tercer període de preinscripcions al Màster oficial interuniversitari en arqueologia clàssica.