Abstract:

Normal
0

21

false
false
false

CA
X-NONE
X-NONE

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Arial”,”sans-serif”;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;}

L’estiu de 2014 es compleixen quinze anys de l’inici de les excavacions arqueològiques a l’illa de Cabrera, uns treballs que varen servir com a punt de partida per a engegar el Projecte de recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de Cabrera. El dit projecte sempre ha estat coordinat des de la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma, i codirigit pels signants d’aquest prefaci, un equip de direcció al qual, en els darrers anys, s’han sumat María José Rivas, Josep Maria Puche i Julio Miguel Román. Les feines arqueològiques fetes a Cabrera han estat finançades per l’Ajuntament de Palma entre els anys 1999 i 2012. Els anys 2005, 2006 i 2007 el Ministeri de Medi Ambient també hi va col·laborar econòmicament en temes de restauració i museïtzació, mentre que l’any 2013 es va poder fer una campanya de neteja de les àrees excavades gràcies al suport econòmic de la Direcció General d’Universitats, Recerca i Transferència del Coneixement de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears.

L’objectiu principal del Projecte de recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de Cabrera ha estat sempre el d’intentar conèixer i ensenyar com va ser el monestir de què parla l’Epístola XIII, 47, del papa Gregori Magne, una carta escrita l’any 603 dC que demostra, sense cap mena de dubtes, l’existència d’un monestir a l’illa de Cabrera de les Balears.

Tots els treballs fins ara realitzats partien d’una base teòrica plantejada a la tesi de llicenciatura titulada “El monestir de Cabrera a l’Antiguitat tardana”, dirigida pel doctor i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona Miquel Barceló Perelló, a qui no ens cansarem de mostrar el nostre reconeixement i la nostra gratitud. En aquella tesi, defensada l’any 2002, es començaren a creuar les dades obtingudes a Cabrera, la Conillera i l’illot dels Frares amb el que deien les fonts escrites del monacat cristià dels segles IV a VIII dC i amb els descobriments arqueològics d’alguns altres exemples de monestirs localitzats a illots de la Mediterrània occidental i de l’Atlàntic. Totes aquelles feines permeteren proposar que Cabrera fou una illa santa on pareixia que hi haurien coexistit dos tipus d’assentaments monàstics corresponents a un cenobi i a diversos eremitoris. Llavors ja es va argumentar que l’estudi de la comunitat monacal cabrerenca havia de procurar indagar quin fou el seu funcionament intern, quin ús varen fer els monjos de l’espai i dels seus recursos, i quines modificacions varen causar en el seu entorn. S’havia d’intentar conèixer les característiques de les seves construccions per tal de poder identificar els seus usos i per comparar-ho amb el que diuen les fonts escrites. També es considerà molt important poder confrontar el trobat a Cabrera amb les restes arqueològiques dels pocs exemples de monestirs dels segles V a VIII dC que s’han pogut excavar. Totes aquestes són algunes de les directrius que han anat marcant la nostra feina aquests darrers anys i de les qual el present catàleg és el fruit.

En definitiva, amb aquest volum es pretén mostrar una síntesi dels descobriments més significatius dels treballs arqueològics realitzats al subarxipèlag de Cabrera, contextualitzant-los en el món del monacat cristià dels segles V a VIII dC, un temps en què les illes Balears formaren part, primer, del territori del Regne vàndal i, a continuació, de l’Imperi bizantí.