Abstract:

Miquel Tarradell (1920-1995) fou un dels grans intel·lectuals catalans del segle XX. Home de caràcter polifacètic, féu grans contribucions al coneixement del passat a través de l’arqueologia –va ser catedràtic d’Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica a les Universitats de València (1956-1970) i de Barcelona (1970-1988), a més de director del Servei d’Excavacions del Protectorat espanyol al Marroc i del Museu de Tetuan (1948-1956)– però també un escriptor reconegut amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1977), i un lluitador incansable per la normalització de la llengua i la cultura catalanes en tot el seu àmbit territorial, els Països Catalans, denominació que va contribuir a popularitzar i difondre. En reconeixement a tota la seva activitat científica i civicocultural, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi l’any 1982.

El centenari del naixement de Miquel Tarradell constitueix un motiu excel·lent per recordar i homenatjar la seva figura, però també per completar-ne el coneixement. En efecte, tot i que ja ha estat glossada en treballs diversos –sovint, però no únicament, pels seus alumnes valencians i barcelonins–, molts aspectes de la seva obra i de la seva personalitat mereixen encara una anàlisi original i aprofundida, que és el que es presenta a la primera part d’aquest volum amb una sèrie de “retrats per a una biografia”, títol que, com podrà observar el lector atent, no és ni casual ni original.

També calia avançar en la publicació de l’obra inèdita de Miquel Tarradell. En aquest cas, i tenint en compte les limitacions d’espai i de format, s’ha considerat d’interès prioritari donar a conèixer les memòries inèdites del nostre personatge. Són inacabades, cal advertir-ho, però, entre altres aspectes, constitueixen el retrat magistral d’un barri –la Barceloneta d’abans de la guerra de 1936-1939– del qual no queda res amb la fesomia social i cultural que es descriuen en aquest text, i també aporten una visió original i impactant de la misèria –no només material– en què es vivia a la Zamora de l’any 1939, on Miquel Tarradell feu el servei militar. Aquestes “Memòries del meu temps”, juntament amb el text biogràfic de Tarradell sobre Pere Bosch-Gimpera, que va ser en gran part reproduït per Josep Pla en el seu “Homenot” sobre el fundador de l’escola d’arqueologia catalana, permeten valorar en la justa mesura un talent literari extraordinari.

Finalment, s’han reproduït les contribucions de Miquel Tarradell a la revista clandestina Ariel (1946-1953), de la qual fou cofundador, on es manifesta novament la seva vocació literària, però també –i encara més– l’amplitud dels seus coneixements i dels seus interessos intel·lectuals.