Abstract:

El cor grec (χορ?ς), que incloïa el cant i la dansa, generalment en contextos rituals, tingué un paper fonamental en el procés de naixement de la polis des de principis de l’època arcaica, fins al punt de constituir un paradigma cultural, que anomenem ‘coralitat’, capaç de funcionar metafòricament en múltiples àmbits, fins i tot sense una pràctica coral efectiva. En aquest sentit, la coralitat esdevé una força articuladora operant en una multiplicitat de nivells interrelacionats (com ara l’organització social i política, l’articulació de temps i espais o la definició dels discursos d’autoritat). En el present article estudiem el concepte i les funcions de la coralitat en els inicis de la polis grega a partir de l’anàlisi de tres passatges èpics (la descripció de l’escut d’Aquil·les a Ilíada 18, l’acollida d’Ulisses a l’àgora dels feacis a Odissea 8 i les danses dels jonis a l’Himne Homèric a Apol·lo) i d’alguns esquemes comparables a la iconografia contemporània.