Resum:

Aquest treball analitza l’estructura social del territori considerat com la Ilercavònia durant l’edat del ferro, a través de la documentació proporcionada pels assentaments i les necròpolis. Durant la primera edat del ferro, en un panorama d’aparent igualtat social, sorgeixen els primers indicis de diferenciació en l’hàbitat i en les necròpolis. El període ibèric antic correspon a una etapa de canvi, en la qual els assentaments són ara per ara poc coneguts, mentre que les necròpolis indiquen la importància de les armes com a elements de prestigi. Durant el període ibèric ple el poblament s’estructura en petits nuclis amb urbanisme senzill, però dotats de potents fortificacions, que semblen coexistir amb algunes de les necròpolis de la fase anterior, que perduren. Destaca l’absència d’assentaments de categoria urbana, així com de jerarquització del territori o diferències notables a l’interior dels assentaments. Al final de l’ibèric ple sorgeix el fenomen urbà en aquest territori, amb ciutats com el Castellet de Banyoles o Hibera (cap de les dues anteriors al s. III aC), que coexisteixen amb l’estructura poblacional de petits nuclis fortificats i que molt possiblement es relacionen amb la presència púnica i/o romana. Al llarg dels segles II-I aC s’aniran abandonant els assentaments ibèrics fortificats ubicats sobre turons i es documenta una ocupació de la plana, amb diferents categories d’assentaments, incloent possibles nuclis urbans com Torre la Sal.