Resum:

El bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi van ser executats, a l’amfiteatre de Tarraco, l’any 259. En aquest espai se situen dues esglésies sobreposades. La superior data del segle XII i la inferior va ser construïda entre finals del segle VI i començaments del segle VII. Els aspectes simbòlics i litúrgics van condicionar el disseny i l’aplicació de les tècniques constructives. Així, es va fer un gran esforç constructiu per a situar el temple sobre el precís espai del martiri fonamentant part de les seves estructures al fons de les fossae. Per a la construcció de la basílica es van reutilitzar elements constructius d’època altimperial. L’estudi metrològic del temple planteja un disseny a partir de meditats criteris tècnics i simbòlics aplicant una matemàtica sagrada que concorda amb el pensament d’Agustí d’Hipona i Isidor de Sevilla. El resultat arquitectònic final constata, per a l’època visigòtica, la pervivència clàssica dels models paleocristians, l’ús de tècniques constructives de tradició romana i un innovador llenguatge hispanovisigot per a la projecció de la decoració arquitectònica.