De la informació aportada per aquestes dades, es dedueix, en primer lloc, que l’arquitectura domèstica ibèrica presenta una diversitat important de plantes i superfícies: si bé existeix un nucli bàsic que podem considerar l’espai domèstic mínim, aquest pot ser resolt de múltiples formes. Aquesta diversitat no és tan acusada en els moments cronològics previs, s’inicia en algunes àrees a partir dels segles VI-V aC, es fa patent sobretot al segle IV aC i serà particularment acusat a finals del segle III aC, moment en què es fa palès un augment considerable de les superficies dels espais domèstics així com un increment de la compartimentació de l’espai. Aquests trets indiquen l’existència d’una arquitectura especialitzada, amb espais diferenciats per certes activitats. L’especialització en l’ús de l’espai és evidenciada, d’altra banda, per l’existència d’edificis de funció no estrictament domèstica. D’altra banda, dins un mateix assentament existeixen cases que destaquen per la seva superfície superior, que normalment va acompanyada d’un grau més elevat de compartimentació. Aquesta segmentació en l’ús de l’espai es pot considerar un indicador d’una elevada complexitat sociopolítica, seguint el model teòric establert per Susan Kent (Kent, 1990).

Paral·lelament, els estudis sobre el poblament ibèric revelen l’existència de diferents categories d’assentaments i d’una ordenació del poblament en diferents categories, el que suggereix l’existència d’una societat altament jerarquitzada, dominada per un estament aristocràtic. Aquesta interpretació és coherent amb el que suggereix l’estudi de l’espai domèstic. Per una altra part, la utilització de l’espai domèstic així com l’especialització de l’arquitectura varien segons la categoria de l’assentament. En efecte, la complexitat i grau de segmentació en l’espai domèstic són evidents en els nuclis de primer ordre així com en alguns nuclis fortificats de segon ordre, on s’ubicaven les residències aristocràtiques; mentre a les aldees i assentaments de poblament rural dispers les cases són menys complexes i més uniformes, ja que es tracta dels habitatges de la base social camperola. Per tant, en l’estudi de l’espai domèstic cal analitzar les diferents categories per tal d’evitar interpretacions parcials i errònies.

A través d’exemples d’assentaments de diferents categories, cronologies i àrees geogràfiques dins el món ibèric, i seguint els plantejaments indicats més amunt, ens proposem realitzar una aproximació a l’organització socio-política ibèrica.