Resum:

Les Converses de meuques (ἑταιρικοὶ διάλογοι) són un dels diàlegs més coneguts del cèlebre sofista del segle II dC Llucià de Samòsata. Les petites escenes que configuren cadascuna de les converses presenten els personatges i les situacions de la forma més estereotipada possible, seguint una tècnica compositiva molt pròpia de la Comèdia, d’on és ben sabut que Llucià manlleva la majoria de temes, situacions i personatges. Les Converses, doncs, són com petits fragments de situacions quotidianes, comèdies en miniatura, que comencen i acaben en elles mateixes, sense cap referència interna, amb els elements de localització en el temps i l’espai estrictament indispensables, combinats amb una notable habilitat dramàtica i un estil molt viu. Per aquest motiu, l’obra permet una anàlisi privilegiada dels estereotips al voltant de la figura de l’hetera, una mena de personatge tipificat envoltat d’una aura d’encís que, com passa sovint, és més una pàtina literària que no pas un reflex de la realitat.