Resum:

En un context social i religiós com el del món grec antic, en què la castedat masculina no és en absolut un valor, sobta observar que els personatges de la novel·la grega refrenen habitualment les seves passions sexuals, sobretot tenint en compte el caràcter marcadament eròtic d’aquestes obres. A l’hora de cercar un referent narratiu per a aquesta caracterització, el més plausible és que la construcció idealitzada d’aquest rebuig de les passions provingui, en darrera instància, de l’únic espai on rep un ampli desenvolupament en la literatura grega: la biografia de filòsofs. Mirarem, doncs, de resseguir breument el desenvolupament del tòpic de la castedat entre els dos gèneres, biografia i novel·la grega antigues, que obren el camí cap a l’hagiografia posterior, per constatar que, a l’Antiguitat, no sempre omnia uincit amor.