Abstract:

Presentem els primers resultats d’una investigació en curs que pretén millorar el coneixement dels assentaments urbans a l’edat de ferro del nord-est de la península Ibèrica. Almenys per als segles IV-III aC, i probablement ja des dels segles VI-V aC, s’ha detectat un patró d’assentament fortament jerarquitzat en aquesta àrea, integrat per diferents tipus de nuclis segons la seva grandària i funció. Els jaciments urbans, al capdamunt de la jerarquia, són precisament els menys coneguts, ja que la seva excavació i estudi presenten diverses dificultats, incloent-hi les grans superfícies que cobreixen (al voltant de 10 ha) i el fet que la majoria d’ells es troben sota una densa capa forestal que oculta les restes arqueològiques.Aquest últim factor fa que sigui difícil aplicar certs mètodes no invasius, com ara la prospecció geofísica.En canvi, són susceptibles de ser estudiats a través de tècniques de teledetecció. En aquest article analitzem l’eficàcia d’aquestes tècniques, més concretament l’ús de les dades lidar, com a mètode per detectar estructures arquitectòniques en aquests assentaments.