Resum:

Fem una aproximació històricoarqueològica de l’ager Dertosanus, basant-nos principalment en els resultats obtinguts a partir de l’estudi de la vil·la coneguda amb el topònim de Barrugat, a Bítem, situada uns 7 Km al nord de la ciutat de Dertosa, la localització i la recerca de la qual ha anat sempre vinculades amb la història del canal del marge esquerre de l’Ebre. És precisament, amb motiu de les obres de revestiment de l’esmentada canalització, quan l’any 1984 es va dur a terme una intervenció d’urgència amb el principal objectiu de recuperar els materials que es trobaven en el seu interior (provinents dels desprendiments de terres dels marges), documentar totes les estructures que apareixien a ambdós costats d’aquesta construcció hidràulica i realitzar la topografia de tot l’establiment. així mateix. Després que les construccions excavades s’haguessin consolidat i fins i tot algunes d’elles protegit adequadament per a garantir la seva conservació, l’any 1986 es van practicar prospeccions geoelèctriques pels camps dels voltants a fi de poder registrar nova informació que ens permetés definir d’una manera més precisa l’abast i extensió del jaciment. no obstant això, en no haver obert posteriorment cap sondeig estratigràfic que comprovés aquells resultats, l’aportació d’aquests treballs que afectaren una superfície de superfície total de 3.434 m2, fou molt minsa, en indicar tan sols una major concentració de restes muràries en el costat oest. En síntesi, aquestes investigacions ens han permès establir la cronologia de tot el conjunt, obtenir la planimetria d’alguns sectors de la vil·la i conèixer amb més rigor científic la dinàmica comercial de l’establiment, que es troba en un punt particularment interessant, on haurien tingut lloc les activitats portuàries derivades del traspàs de mercaderies, provinents de la navegació marítima a la fluvial, i, viceversa. L’ocupació d’aquest paratge va tenir lloc entre els s. i ac/ i dc i Vi/Vii dc, tot experimentant una sèrie de fases identificades sobretot per les ceràmiques i en alguns casos en les pròpies construccions. L’hàbitat inicial sembla atribuïble al període romano-republicà: s’han localitzat materials ceràmics que remunten als segles ii o (més probablement) a l’i ac (ceràmiques ibèriques, campanianes, àmfores itàliques) que es podrien relacionar amb el poblat ibèric de les Planetes, que es troba al cim d’una petit promontori a molt pocs metres de la vil·la. no obstant això, disposem de suficients indicis que ens permeten suposar la possibilitat d’existir un primer establiment en el pla ja en època tardorepublicana, a les vores del riu. La manca d’estructures arquitectòniques i d’estrats d’aquesta època ens impedeix ser més precisos. tanmateix, cal tenir en compte que durant les intervencions de l’any 1984 es va detectar l’existència d’un sector amb vestigis d’ocupació preromana relacionats amb alguns murs. Així, doncs, a més de la possibilitat que a Barrugat, ja a partir del segle i ac hi hagués implantat un establiment romà (tipus vil·la ?, com es constata en alguns exemples propers a Tarragona), podem assegurar que en el s. i de la nostra era, sí que ho era plenament, tot i que no coneguem amb precisió quines estructures arquitectòniques, de les fins ara documentades, corresponen a aquest moment. Així mateix, les ceràmiques documentades (sigil·lades itàliques, gàl·liques i hispàniques; àmfores tarraconenses, bètiques i d’altres procedències), així com les importacions africanes (sigil·lada africana a, ceràmica africana de cuina) ens indiquen que durant l’alt imperi romà (segles i-iii dc) la vil·la de Barrugat degué ésser un hàbitat molt important, com correspon a un establiment situat a les vores del riu Ebre, a les proximitats del nucli urbà de Dertosa. Tampoc disposem de les dades suficients per a conèixer amb prou fonament científic si la vil·la fou o no afectada per la crisi del segle iii. tanmateix, tenim l’evidència que ens mostren la seva riquesa i prosperitat assolida durant el segle iV, com es pot comprovar per l’existència del balneum (potser d’origen més antic) que vers els primers decennis o mitjans del segle iV fou ornamentat amb una sèrie de rics mosaics ornamentats amb una decoració policroma de motius geomètrics i estucs. La vil·la, a partir del segle V degué patir algun tipus de transformació, ja que sembla que en un moment donat es va instal·lar un dolium trencant sobre un dels mosaics, fet que ens podria suggerir que s’hagués produït un procés de “ruralització” tal com es documenta en altres vil·les de la costa catalana (com la de torre Llauder a Mataró) on es renuncià al luxe, convertint els espais amb mosaics en magatzems de dolia, que palesen, però, una important activitat agrícola en aquests moments. el cas de Barrugat caldria comprovar-ho. tanmateix, els materials ceràmics d’importació (fonamentalment sigil·lada africana D i àmfores africanes) permeten documentar una continuïtat en aquest hàbitat fins almenys el segle Vi dc. Per tant, podem afirmar que la vil·la de Barrugat mantingué l’activitat durant tot el període de l’imperi romà i també en època visigoda. Els resultats d’aquestes recerques són enriquits per la recopilació de les dades essencials sobre tots els jaciments d’època romana, fins ara coneguts en les contrades de l’Ebre, des de la seva entrada a Faió fins a la seva desembocadura a la Mediterrània, amb l’objectiu d’oferir una visió de conjunt sobre el territori dertosanus, d’una forma més completa i rigorosa científicament. sens dubte, la vil·la de Barrugat és el més important establiment romà dels fins ara coneguts, als voltants de la ciutat de Dertosa.