Resum:

La documentació més antiga de centenars d’assentaments antics al sud d’Àsia, incloent-hi alguns dels jaciments més famosos i significatius, es troba en mans subalternes en gran part desconegudes. Operant durant el període colonial britànic, els equips contractats per la Survey of India van cartografiar sistemàticament els dominis colonials i van produir mapes d’alta qualitat que representaven la topografia i l’ús del sòl en vastes àrees. L’anàlisi sistemàtica d’aquests fulls de mapa combinada amb la verificació sobre el terreny demostra que aquests equips van documentar milers d’elements de monticles, i un nombre significatiu d’aquests són (o malauradament en molts casos ho eren) jaciments arqueològics. Els membres dels equips d’estudi originals, en la seva major part, no estaven en condicions de contribuir amb els seus pensaments a la narrativa històrica, però el llegat del que van documentar ha estat durant molt de temps amagat a la vista de tothom. El projecte col·laboratiu Mapping Archaeological Heritage in South Asia (MAHSA) està documentant sistemàticament aquest patrimoni arqueològic. El seu treball demostra que els equips que van dur a terme els estudis topogràfics de la Survey of India van dur a terme incidentalment el primer estudi sistemàtic de jaciments arqueològics al sud d’Àsia. Aquest va ser potencialment l’estudi arqueològic més extens (encara que incidental) del món.