Abstract:

Aquest article analitza l’evolució dels espais d’emmagatzematge en els assentaments rurals del nord-est de l’actual territori català, entre els segles II aC i V dC, posant l’accent en el paper de les cellae i els dolia com a indicadors de l’evolució de la viticultura i del món rural d’època romana. L’objectiu és examinar, a partir dels jaciments excavats, la implantació, ús i l’eventual desaparició dels contenidors i les bodegues, així com la seva subseqüent substitució per a altres tipus de recipients. Mitjançant aquest estudi, es pretén identificar les característiques d’aquests espais, estimar-ne la capacitat d’emmagatzematge i determinar el tipus de producte conservat en els dolia. En definitiva, l’article reivindica el valor dels dolia com a font per a l’estudi del territori rural en època romana.